Jo em vaig llegir Abril no és un mes de Rosa Sanchis perquè me'l van recomanar i com el títol em va sorprendre sonc vaig decidir llegir-me eixe. I pense que he fet molt bé en llegi-me'l.
Vos deixe un xicotet resum -opinió personal de la història.
Quan Abril, diu a classe de bilogia que es masturba, tots comencen a criticar-la, exepte els seus amics, que són: Palmer, Arantxa, Amaia, Conxa i Paco. Aquest llibre no m'ha semblat que conte una història concreta, més bé m'ha semblat una reflexió o un manual d'instruccions sobre la sexualitat. M'ha agradat molt les reflexions basades al feminisme o masclisme com per exemple que cap dona depén d'un home. Abril diu que no ens fa falta per a sentir el plaer o per a portar un sou a casa, som autosuficients. Abril posa l'exemple d'Amaia, la seua amiga lesbiana. Amaia li explica a Abril, que les lesbianes no necessiten cap home per a les seues relacions sexuals.
L'àvia de Palmer, Llum, era viuda i s'ha posat a festejar amb el cambrer del Bingo de 40 anys. Abril diu que l'amor no entén d'edats.
Altra reflexió és que els homes no són més que les dones en cap sentit, ni les dones més que els homes. Cap xica te perquè estar amb un xic que no la respecte o que davant dels seus amics la fatja quedar mal per ser més mascle o que sols la vuiga pel plaer.
Enhorabona!
ResponElimina