És un mètode molt divertit d''apredre's'' els seus poemes perquè després Juli, el professor, el torna a llegir i el comenta.
Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 1924 i va morir en València en 1933. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània. S'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella. A Vicent sempre l'ha agradat tocar els temes amorosos en els seus poemes. Els temes quotidians també. Ell deia que no escrivia per a 'quatre llestos' sinó que ell escrivia per al poble, de manera que entengueren tots el que escrivia.
Alguns dels poemes que més m'han agradat han segut:
- La carn vol carn (Ausiàs March)
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE
Assumiràs la veu d’un poble,i serà la veu del teu poble,i seràs, per sempre, poble,i patiràs, i esperaràs i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents,I tu sols estaràs despert,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE
Assumiràs la veu d’un poble,i serà la veu del teu poble,i seràs, per sempre, poble,i patiràs, i esperaràs i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents,I tu sols estaràs despert,
