Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 19 de febrer del 2015

Vicent Andrés Estellés

Aquestes últimes setmanes a classe de valencià hem estudiat al poeta Vicent Andrés Estellés. Comencem les classes llegint un dels seus poemes, La persona que vol llegir-lo, eix a la pissara i el recita amb veu alta.
És un mètode molt divertit d''apredre's'' els seus poemes perquè després Juli, el professor, el torna a llegir i el comenta.

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 1924 i va morir en València en 1933. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània. S'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella. A Vicent sempre l'ha agradat tocar els temes amorosos en els seus poemes. Els temes quotidians també. Ell deia que no escrivia per a 'quatre llestos' sinó que ell escrivia per al poble, de manera que entengueren tots el que escrivia. 

Alguns dels poemes que més m'han agradat han segut:



ELS AMANTS 
La carn vol carn (Ausiàs March)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.


ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE

Assumiràs la veu d’un poble,i serà la veu del teu poble,i seràs, per sempre, poble,i patiràs, i esperaràs i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents,I tu sols estaràs despert, 











divendres, 6 de febrer del 2015

Abril no és un mes.

La setmana passada els alumnes de quart ens vam examinar d'un llibre de lectura, Cadasú es va llegir el llibre que volia i si no sabies quin llegir-te, et podies llegir la recomanació del professor Juli: Fermin.

Jo em vaig llegir Abril no és un mes de Rosa Sanchis perquè me'l van recomanar i com el títol em va sorprendre sonc vaig decidir llegir-me eixe. I pense que he fet molt bé en llegi-me'l.

Vos deixe un xicotet resum -opinió personal de la història.

Quan Abril, diu a classe de bilogia que es masturba, tots comencen a criticar-la, exepte els seus amics, que són: Palmer, Arantxa, Amaia, Conxa i Paco. Aquest llibre no m'ha semblat que conte una història concreta, més bé m'ha semblat una reflexió o un manual d'instruccions sobre la sexualitat. M'ha agradat molt les reflexions basades al feminisme o masclisme com per exemple que cap dona depén d'un home. Abril diu que no ens fa falta per a sentir el plaer o per a portar un sou a casa, som autosuficients. Abril posa l'exemple d'Amaia, la seua amiga lesbiana. Amaia li explica a Abril, que les lesbianes no necessiten cap home per a les seues relacions sexuals.

L'àvia de Palmer, Llum, era viuda i s'ha posat a festejar amb el cambrer del Bingo de 40 anys. Abril diu que l'amor no entén d'edats. 

Altra reflexió és que els homes no són més que les dones en cap sentit, ni les dones més que els homes. Cap xica te perquè estar amb un xic que no la respecte o que davant dels seus amics la fatja quedar mal per ser més mascle o que sols la vuiga pel plaer.

dimarts, 27 de gener del 2015

Modernisme a Catalunya

El Modernisme en general és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural  afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament. En l'arquitectura i les arts plàstiques és on es mostra amb ple sentit.

A Catalunya el Modernisme té un pes molt important  que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.

Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.

L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa.. Els arquitectes i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. 

Com a trets principals del modernisme són: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.















diumenge, 18 de gener del 2015

Eixida al teatre del Raval

El passat divendres, 16 de decembre, els alumnes de quart d'ESO de l'IES Josep Segrelles vam anar a Gandia al teatre el Raval. Vam veure una representació teatre en homenathe a Vicent Andrés Estellés que es deia Un entre tants. 

L'obra la interpretaven 'Perros Daneses', format per tres xics i dos xiques. L'obra va durar uns 65 minuts. Em va agradar moltíssim com representaven alguns dels seues poemes. I el que més em va agradar va ser aquesta estrofa d'un poema que el van representar cantant:

Ones que vénen.
Mar que s'allunya.
Tot és ben prop. Tot és lluny.
Plors que s'enceten.
Riures que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny!


Jo recomane anar a veure aquesta representació, és fantàstica!


















dijous, 27 de novembre del 2014

Col·loquial literari a Agullent (Premis Sambori)

Agullent farà una activitat el divendres 12 de desembre de 2014 a les 22:45 en el Casal Jove.

És una activitat cultural i educativa organitzada pel Centre de Formació Adultes d'Agullent. Pot participar qualsevol persona major de 18 anys.

Els participants, huaran de llegir els contes elegits abans de l'activitat. Durant la lectura, cada participant escull un passatge del text que li cride l'atenció, ja siga perquè se sent identificat amb ell, perquè li ha fet recordar alguna experiència viscuda, etc. El dia de l'activitat el proposarà a la resta de participants perquè siga debatut.

L'objectiu és fomentar la lectura, la reflexió i el diàleg a partir de les diferents i possibles interpretacions que es deriven d'un mateix text. 

Es comptarà amb la presència dels escriptors dels contes que seran realitzats:

*Eduard Pascual Herrero: Amb el conte: ''Al llit sóc tot un home'' (Premi Sambori 2014 a nivell comarcal i 3r classificat al País Valencia)

*Rubén Galán Pascual: Amb el conte: ''Cercle viciós'' (Premi Sambori 2014 a nivell comarcal)

*Montse Vidal Barrachina: Amb el conte: ''El rellotge de l'avi Miquel (Premi Sambori 2013 a nivell comarcal)

dijous, 13 de novembre del 2014

Vesprades de tardor.

Vesprades de tardor, vesprades de molt. Per aquestes dates solem estar tots molt ocupats estudiant i preparant-se per als exàmens de la primera avaluació. Intentant aprofitar les vesprades al màxim per poder traure unes bones notes. 

Temporada d'exàmens finals... Setmanes horroroses, setmanes d'estudi i de no  ixir de l'habitació. No tindré temps per a res, sols per a estudiar, són setmanes eternes.

Una vegada passen aquestes setmanes, les vesprades es converteixen en glòria, una pau eterna. No tens cap preocupació per si aço encara no m'ho sé o si ara pegaré la repassada final...

Són vesprades de sofà, vesprades de pel·lícula, vesprades de deport, vesprades d'amics... Pots fer mil i una cosa.

Les vesprades es fan curtes, el dia s'adorm pronte. Quan ja el silenci és el guanyador al carrer tots a taula a sopar, s'acaba el sopar, un got de llet i a dormir. Un nou dia se'ns espera. 






dissabte, 11 d’octubre del 2014

9 d'Octubre

La nostra festa, el nostre dia, la festa dels valencians!

El 9 d'Octubre, es commemora tradiconalment la conquesta i l'entrada del Rei Jaume I a la ciutat de València, l'any 1238. Simbolitza el naixement del País Valencià; l'aniversari en què va ser incorporat a un àmbit lingüístic, cultural, jurídic, social, religiós, artístic... distint del que havia ocupat en el període musulmà: a l'ambit catalano-aragonés, a Europa. És per això un dia apte per a prendre consciència del nostre passat, del nostre present i del nostre futur com a País. 

A Agullent vam rememorar este dia amb actes lúdics i culturals  com una mocadorà per a xiquets, taller de balls populars, passacarrers, mascletada, correllengua, correfocs...